El que popularment coneixem com a condemna en costes compleix una doble finalitat. D’una banda persegueix compensar al qui es veu arrossegat a un plet sense fonament per una altra persona. D’altra persegueix penalitzar al ciutadà que fa ús de l’administració de justícia, sobrecarregant la mateixa amb la seva actuació.

Amb aquests dos fonaments les costes no tenen cap sentit a la jurisdicció contenciosa administrativa quan s’imposen als ciutadans.

M’explico.

Quan un arriba a un tribunal contenciós administratiu ho fa discutint una decisió d’alguna administració. Aquesta decisió s’ha pres en el marc d’un expedient on l’administració ha fet de fiscal, testimoni, part i jutge. A vegades fins i tot denegant la prova o les manifestacions del ciutadà.
Com fins aquest moment no ha intervingut un òrgan imparcial que examini la controvèrsia, no té sentit imposar al ciutadà les costes per una posició dominant de l’administració en un procediment ple de privilegis, presumpcions i beneficis per a aquesta administració.
En relació a aquest efecte dissuasori d’evitar reclamacions innecessàries i no saturar la jurisdicció contenciosa administrativa la meva opinió és que no podem coartar un servei públic bàsic com l’accés al poder judicial. Si no hi ha mitjans s’han de destinar més. Espanya aporta menys del 0.3% del PIB a Justícia, una xifra molt inferior a altres països de l’entorn comunitari que arriben fins al 6%.

En tot cas la mateixa manera que no és acceptable fer pagar a un usuari de la sanitat pública que va a urgències i se li fa una prova que no detecta cap mal, tampoc ho és sancionar amb les costes a un ciutadà que vegi que hagi de pagar a l’administració per qüestionar la seva decisió.
Per sort les costes a la jurisdicció contenciosa administrativa estan limitades en la majoria dels casos a 200 €, gràcies al criteri dels nostres jutges, si bé en òrgans superiors aquesta quantitat s’incrementa fins als 4000 € de l’audiència nacional o els 2000 € del tribunal suprem.

 

 

Albert Calduch Estrem

Advocat