La Llei General de la Seguretat Social (article 156) defineix els accidents laborals com qualsevol lesió corporal que pateixi un treballador o treballadora en relació amb el treball que realitza per compta aliena. Això inclou tant els accidents que es tenen a conseqüència o per causa del treball, com els que es tenen en els desplaçaments anant o venint del lloc de treball. La llei preveu expressament que qualsevol accident que succeeixi en aquests casos és de naturalesa laboral, i per tant ha de ser reconegut com a tal a efectes legals. Per exemple per les declaracions d’invalidesa temporal o permanent.

 

És sempre necessari que aquests accidents no siguin culpa del propi treballador, ja sigui per dol o per negligència.

 

Perquè els desplaçaments al lloc de treball es consideren accidents laborals, quan es diria que són en realitats fets que passen abans o després de la jornada? Això és perquè la jurisprudència ha considerat que aquestes eventualitats deriven de l’obligació d’anar al lloc de treball. És a dir, o bé estàs obligat a anar-hi, o bé necessites tornar a casa després d’haver anat a treballar (Sentència del Tribunal Suprem19 de gener de 2005, recurs 6543/03). Per això es parla d’accidents de treball in itinere (en el desplaçament).

 

Un accident durant aquest trajecte només es considera accident de treball si compleix una sèrie de requisits:

 

1. El primer, com hem dit, és que l’accident passi durant un trajecte imposat pel deure d’anar al treball des del nostre domicili, o a la inversa: per tornar al domicili des del treball (requisit teleològic, és a dir, de causa). És a dir, cal un viatge d’un lloc a l’altre el nexe causal del qual sigui l’obligació de treballar. Si un accident es produeix anant o venint del treball per anar a un altre indret, molt possiblement un tribunal no ho considerarà accident de treball.

 

1. El segon, cal que es tracti d’un trajecte habitual (requisit geogràfic). És a dir, cal que sigui la ruta diària acostumada que es segueix cada dia per anar i venir de la feina a casa.

 

1. El tercer, 1ue l’accident es produeixi dintre del període temporal habitual que requereix aquest desplaçament (element cronològic). És a dir, cal que aquest temps no s’interrompi o es prolongui indegudament i tingui la durada normal.

 

1. Per últim cal que el viatge es faci amb el mitjà habitual de transport (element d’idoneïtat del mitjà). No cal que sigui un vehicle propietat del treballador (podria ser anant amb autobús o amb tren, per exemple).

 

És a dir, és necessari que l’accident concorri durant o com a causa d’un desplaçament motivat per anar a (o tornar de) la feina, que es produeixi seguint la ruta habitual i durant el temps mitjà estimat que es necessiti per fer-lo habitualment. Si algun element interromp aquesta cadena, l’accident podria perdre la categoria de laboral. Però cal ser conscient que la llei és flexible i que els tribunals permeten un marge d’apreciació. Cal tenir present que els jutges consideren només una interrupció important aquelles que passen per voluntat del treballador, i no aquelles que poden ser fortuïtes (per exemple, trobar-se amb una retenció de trànsit).

 

Per exemple, en un cas molt recent, el Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura va desestimar considerar un accident de tràfic com accident laboral (cas d’una treballadora que va patir un accident d’autobús anant de casa a la feina), per considerar que, en haver-se aturat un moment per comprar iogurts en una botiga s’havia interromput el nexe causal. Aquesta sentència va ser apel·lada i el Tribunal Suprem (sentència 409/2018, de 17 d’abril) ha dit que una demora del trajecte per menys d’una hora per causa d’un assumpte exclusivament personal és irrellevant. Per tractar-se d’una gestió intermèdia raonable que respon a criteris de normalitat i a patrons usuals de conducta. I per tant no ser cap interrupció extraordinària del trajecte. Cal tenir en compte que, en altres sentències, el Suprem ha considerat que és indiferent si aquesta gestió irrellevant es realitza abans o durant el trajecte (Sentència del Tribunal Suprem de 12 de desembre de 2017).

 

Aquesta sentència segueix la via jurisprudencial ja marcada per resolucions anteriors en les que el Suprem ha flexibilitzat el concepte d’accident de treball sempre que el trajecte es mogui dins dels marges del que és normal o habitual.

 

Per tant en cas de trobar-se amb que s’ha patit un accident anant o venint de la feina al domicili habitual, cal que tinguem present que es tracta d’un accident laboral. I que per tant la persona que l’ha patit té dret a que se li reconegui aquesta condició per la seguretat social, amb els beneficis que comporta.

 

No cal desanimar-se tampoc si la Seguretat Social no reconeix d’entrada el caràcter laboral de l’accident. Existeixen recursos administratius i judicials per aconseguir que canviï aquesta situació. És molt important, però, buscar assessorament legal des del primer moment. Per això recomanem que, tothom que tingui un problema d’aquesta mena es posi en contacte amb CALDUCH ADVOCATS. Estem al seu servei.

Si bé la majoria d’administradors de finques fan la seva feina correctament, sempre hi ha excepcions (de la mateixa manera passa en qualsevol altra professió). Pot ser per exemple que els propietaris descobreixen irregularitats en la compatibilitat. Que es realitzin treballs costosos que no s’han aprovat. Que a les actes s’incloguin acords que realment mai s’han aprovat. I fins aquí només hem citat tres possibles exemples de possibles delictes.

 

En aquests casos el primer que es pregunten els afectats és si l’administrador és responsable penalment. Al cap i a la fi, treballa per a la comunitat, i sempre pot argumentar que el que feina només ho feia en nom d’aquesta o en benefici d’aquesta. Exposarem aquí les obligacions de l’administrador i amb quin límit es troba la seva conducta abans de constituir delicte.

 

El primer que volem deixar establert és que no només els administradors de societats mercantils poden ser responsables penalment. Des de la reforma de 2015, els administradors de qualsevol patrimoni aliè (com ara presidents o directors d’associacions, fundacions, etc.) poden ser culpables d’un delicte. I per tant poden haver de respondre personalment pels seus actes.

 

Els delictes més típics que pot cometre un administrador serien l’apropiació indeguda, l’administració deslleial i la corrupció entre particulars.

 

 

• Apropiació indeguda (article 253 i 254 Codi Penal).

 

 

L’apropiació indeguda seria el cas d’una persona que tingués encomanada la guarda o la gestió d’un patrimoni, ja sigui béns mobles (com podrien ser comptes bancaris, maquinària, etc.) o immobles (per exemple pisos propietats de comunitats) i que els distreu.

 

És important destacar que no és necessari que l’administrador s’apropii d’aquests béns; només que abusi de les seves funcions i realitzi operacions no justificables en base al seu càrrec d’administrador.

 

 

• Administració deslleial (article 252 del Codi Penal).

 

 

Mentre que l’apropiació indeguda es una conducta caracteritza per apropiar-se o desviar part d’un patrimoni aliè, l’administració deslleial té un caràcter més ampli. Aquest delicte sanciona la conducta d’un administrador que, infringint les obligacions del seu càrrec, causa un perjudici econòmic al patrimoni que té encomanat.

 

Un exemple podria ser un administrador de comunitat que, aprofitant que també és secretari d’una comunitat, manipula

 

 

• Corrupció entre particulars (article 286 bis Codi Penal).

 

 

Aquest delicte sanciona les conductes dels administradors que, en el marc d’una relació comercial, accepten un benefici o una avantatge (per ells mateixos o per un tercer) a canvi d’afavorir un tercer en un negoci.

 

Un cas podria ser el d’un administrador que accepta una comissió d’un constructor a canvi d’aconseguir que la Comunitat el contractés per realitzar una obra.

 

És important destacar que aquesta mena de delicte no requereix que es causés un perjudici a l’entitat administrada per l’autor del delicte. Només que ell aconsegueixi un benefici indegut.

 

Aquesta conducta busca protegir no només les entitats sinó també la competència honrada en l’àmbit mercantil. De manera que cap competidor no aconsegueixi una primacia injusta gràcies a la corrupció. Per tant es considera que concorre el delicte si s’actua d’una manera que s’impedeix un tracte comercial just. Seria el cas d’un administrador que fa creure que l’oferta d’un suministrador és la millor possible quan en realitat no ho és (o ni tant sols ha buscat més ofertes).

 

Aquest delicte opera en un doble sentit. No només és culpable l’administrador que obtingui un benefici, sinó també el directiu o president que ofereixi aquest benefici.

 

Cal tenir molt en compte que estem davant d’un delicte de perill, no de resultat. Per tant el que cal demostrar és que s’ha ofert, promés o concedit un benefici a l’administrador; o que l’administrador ha rebut, sol·licitat o acceptat un benefici o un avantatge injustificat, contrari al principi de lleialtat competitiva. No cal demostrar que s’ha obtingut un guany ni que s’ha causat un perjudici efectiu.

 

 

• La responsabilitat civil de les societats d’administració de finques (article 120.4 CP).

 

 

En el cas que els propietaris membres d’una comunitat es querelli contra un administrador, el que més els preocupa és recuperar el capital o els béns que han perdut. Per això cal tenir molt present que, en cas que l’administrador sigui insolvent o no pugui pagar, esdevé responsable civil subsidiari la societat per la qual treballi o la societat a través de la qual operava l’administrador.

 

En conjunt, podem veure que les darreres reformes del Codi Penal obren un ventall de possibilitats per perseguir la deslleialtat dels administradors. De totes formes sempre es convenient adoptar unes mesures de seguretat per evitar possibles fraus o apropiacions:

1- El president de la Comunitat és qui ha de firmar totes les factures i estar al corrent dels moviments de capitals i béns.

2- La Comunitat ha de tenir un compte corrent propi, sota el control del president. No un compte sota el control de l’administrador.

3- Sempre cal demanar diferents pressupostos abans d’encarregar una obra o contractar subministres o assegurances.

4- Els acords i les actes de la comunitat han de ser repassades pel president abans de ser firmades i enviades als propietaris.

 

Recomanem a totes les persones que tenen problemes com els descrits que es posin en contacte amb CALDUCH ABOGADOS per trobar l’ajuda necessària.

Què és un accident de treball?

 Fins i tot a les feines més aparentment segures, és possible que un treballador es lesioni per les causes més diverses. En aquestes ocasions és molt habitual que l’accidentat es limiti a agafar una baixa laboral ordinària. Però cal tenir en compte que les lleis laborals preveuen que qualsevol lesió que pateixi un treballador durant el treball o com a conseqüència del treball. I per tant generen una obligació de l’empresari d’indemnitzar el treballador.

 

Així la Llei General de Seguretat Social inclou dins el concepte d’accident de treball:

– Els accidents que es pateixen durant el desplaçament d’anada o de tornada del lloc de treball tenen la consideració d’accidents de treball.

– Els accidents que es pateixen mentre es desenvolupa un càrrec sindical.

– Els accidents que es fan fent feines diferents a les de la teva ocupació habitual, sempre que es facin per encàrrec de l’empresari o per contribuir a la feina (seria el cas per exemple d’un oficial de construcció que també fa tasques de transport de materials).

– Les malalties o les lesions que s’adquireixin per causes diferents a les laborals però que empitjorin per culpa del treball.

– Els accidents que es produeixin durant actes de salvament.

– També es consideren accidents laborals els que es pateixen durant els períodes de descans.

 

Com es pot veure, la definició d’accidents de treball és molt àmplia i té un caràcter gairebé objectiu: qualsevol lesió que es pateixi durant la jornada de treball i al lloc de treball. Només hi ha una sèrie d’excepcions a aquesta norma general:

– Les degudes a força major. Sempre que no guardin relació amb el treball. Sempre que sigui una força major aliena al treball. Per exemple patir una insolació treballant no es considera força major.

– Quan es deguin a una imprudència greu del treballador. Sempre que no sigui una temeritat que provingui de la confiança que dona l’experiència en el lloc de treball.

 

Per tant, per demostrar que hi ha hagut un accident de treball cal demostrar que concorren tres condicions: la primera, que hi ha hagut un accident; la segona, que hi ha una relació laboral; després que hi ha una relació entre els dos fets. La presumpció de que tots els accidents succeïts al lloc de treball són accidents de treball juga clarament en favor dels treballadors. I és un reflex del seu dret a la integritat física i a la seguretat i la higiene en el treball (article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors) així com de la suposició que l’empresari ha de garantir la realització de la feina en condicions adequades.

 

Per tant, veiem que no és necessari demostrar un greu incompliment de les condicions de seguretat per part de l’empresari: només que hi ha hagut un accident al lloc de treball en hores de feina. És en el seu cas l’empresari qui hauria de demostrar que els fets són fortuïts o no tenen relació amb la feina.

Un accident de treball genera un dret del treballador ha ser indemnitzat per l’empresari. La quantia de la indemnització es calcula en proporció a la importància dels danys.

Cal tenir present que molts convenis col·lectius també preveuen que els treballadors en baixa laboral per accident de treball han de cobrar una prestació igual a la del seu salari habitual.

En cas que es pateixi un accident laboral, sempre hi ha el risc que l’empresari intenti fer passar els fets per una accident ordinari (sobretot gràcies a l’accés que tenen a les mútues laborals). Per això es recomana que, davant de qualsevol accident de treball, es denuncïi la situació a la Inspecció de Treball, que realitzaria la pertinent investigació. Igualment si es visita urgències o un metge caldria que fes constar al seu informe que l’accident va passar al lloc de treball.

 

També recomanem que no s’accepti cap indemnització sense abans estudiar-la detingudament (cal tenir en compte que les assegurances són un concepte diferent a la indemnització). Per això recomanem consultar amb CALDUCH ABOGADOS en cas que es trobi en aquesta situació.