La medicina no és una ciència exacta. Els metges són tant susceptibles de  fallar en la seva feina com ho podria ser un mecànic o un manobre. En ocasions són errors inevitables, però en moltes altres, els seus pacients pateixen seqüeles o efectes secundaris molt perjudicials. En aquest breu article volem explicar com es pot reclamar una indemnització per negligència mèdica.

En primer punt, és necessari demostrar que el metge ha incomplert la diligència que li exigeix el deure professional (lexartis).

Després cal demostrar que ha existit un dany efectiu. És a dir, que hi ha hagut un efecte negatiu, existent i real, com a conseqüència del tractament. Pot ser un prejudici purament estètic, com seria una cicatriu.

Per últim cal demostrar el nexe de causalitat. És a dir, que el dany patit deriva d’un incompliment de la lexartis per part del metge.

És freqüent que abans de començar els tractaments, el metge faci firmar al pacient un document informant dels riscos. Cal que aquest document tingui informació previngui de tots els riscos típics i específics de cada cas. Però no cal que informi dels perills infreqüents o excepcionals. A menys que siguin de gravetat extraordinària.

Sempre és imprescindible que el pacient reclami el seu expedient mèdic. Perquè moltes vegades amb aquests documents ja es pot detectar la negligència.

 

• Reclamacions per medicina i cirurgia estètica.

Un cas particular dins la negligència mèdica és la relacionada amb la medicina voluntària. En aquests casos el pacient està contractant l’obtenció d’un resultat (una millora estètica) equiparable a un contracte d’arrendament d’obra. Això implica una obligació de resultat; i en el cas que el client no obtingui la satisfacció esperada, no està obligat a pagar el tractament.   És a dir, es pot produir responsabilitat encara que el metge actués conforme a les normes de la lexartis, ja que la frustració de la finalitat del contracte pot generar una obligació d’indemnitzar.

Cal tenir en compte a més a més, que la incertesa sobre la diligència del metge (per exemple, per que la pericial del demandant es contradiu amb la del demandat) sempre afavoreix al pacient.

És imprescindible també comprovar si es va informar dels riscos. En molts casos només es donen documents genèrics que no contenen una informació prou detallada sobre la importància del tractament (sobretot en la cirurgia), el postoperatori, els possibles efectes secundaris i el risc. La jurisprudència reclama que la informació sigui sempre objectiva, veraç i completa, suficient per donar un consentiment lliure i voluntari. En els casos de medicina voluntària, el requisit d’informació és especialment exigent. Inclou un càlcul de les probabilitats del resultat i qualsevol seqüela o complicació, encara que siguin temporals o infreqüents. Ja que si el pacient tots els riscos és probable que es negui a sotmetre’s a una intervenció d’aquesta mena.

 

Sempre és important comptar amb l’ajuda d’un pèrit mèdic que pugui demostrar l’incompliment de la lexartis i el grau de negligència del metge responsable. CALDUCH ABOGADOS disposa d’aquests experts i de juristes que poden ajudar-lo en una reclamació d’aquesta mena.