Quan es contracta una hipoteca amb un banc es generen una sèrie de
despeses importants:

cal pagar el notari per l’escriptura, els impostos
sobre transmissions patrimonials, la gestoria, la comissió d’apertura… La
llista és considerable. Moltes vegades aquestes despeses les assumeix
íntegrament el client, i no el banc. A partir de diferents sentències, però,
s’ha discutit aquesta situació.

Una de les més noves és la Sentència del Tribunal Suprem 44/2019 de 23
de gener. Farem aquí un resum del seu contingut:

• Sobre les comissions d’apertura la sentència considera que són,
  juntament amb els interessos, la font principal de beneficis dels
  bancs, pel qual les ha d’abonar el consumidor. No es considera la
  repercussió d’una despesa, sinó el cobrament d’una part del preu.
  Ara bé, aquesta comissió s’ha de sotmetre a un control de
  transparència. Així s’ha d’incloure en el càlcul del TAE que permetrà
  al consumidor saber quina serà la despesa total i comparar amb
  altres bancs. Aquestes comissions, per tant, han de ser informades
  prèviament a contractar el préstec i s’han de fer en un únic
  pagament.
• Respecte a l’aranzel dels notaris, El Suprem considera que s’està
  parlant de pagar les despeses que genera la feina d’un tercer, no
  els beneficis dels bancs. La jurisprudència anterior va considerar
  que el consumidor havia pagat aquest aranzel per culpa d’una
  clàusula abusiva no negociada, aleshores el banc és l’obligat a
  pagar aquestes despeses.
  No obstant la sentència 44/2019 considera que com els interessats
  en que la hipoteca es formalitzi en escriptura notarial són les dues
  parts, les despeses han de ser compartides pel banc i pel
  consumidor.
• Respecte a les despeses del Registre de la Propietat, aquí la llei
  demana que ha de pagar-les les persones beneficiades per inscriure
  la hipoteca sobre el bé gravat per aquest dret. I per tant aquesta
  despesa correspon al banc.
• Respecte a les despeses de gestoria, també és el cas d’un tercer
  que cobra pels seus serveis professionals. El gestor s’encarrega
  normalment de portar documents al notari, de preparar documents
  pel pagament de tributs, etc. Es tracta d’operacions que beneficien
  les dues parts. De manera que el Suprem entén que han d’abonar-
  les les dues parts.

En conjunt aquesta sentència suposa un canvi respecte al criteri que
s’havia reconegut en sentències anteriors (com la molt rellevant sentència
del Tribunal Suprem 705/2015) i, aquí el Suprem perfila millor com s’han
de repartir les despeses de la hipoteca.

En tot cas, per conèixer si pot aconseguir reclamar aquests conceptes
recomanem posar-se en contacte amb els nostres juristes a CALDUCH
ABOGADOS.