La custòdia compartida es consolida a Espanya.

Actualment la xifra se situa en el 43,1% dels processos judicials, una tendència que s’incrementa en gairebé tres punts percentuals respecte a les dades de l’exercici anterior.

La publicació de les dades estadístiques mostra la tendència a la consolidació de la custòdia compartida com a manera d’articular el règim de guàrdia dels menors en els processos de separació i divorci a Espanya.

Aquest règim recull l’opinió dels professionals que la valoren com la més beneficiosa per als menors d’edat, si bé aquest fet cal matisar-lo amb la possibilitat que tenen els fills d’influir en la decisió judicial per mitjà de la tècnica de l’exploració.

Aquest canvi va ser possible per la decisió del Tribunal Suprem en 2013, STS 2246/2013, de 29 d’abril de 2013, que va propugnar que el model de la custòdia compartida havia de ser el normal i només havia d’optar-se per altres guardes quan hi hagués justa causa que justifiqués l’excepcionalitat, bàsicament a causa de la situació personal del pare o de la mare.

El menor i els seus drets

Sobre les pretensions dels progenitors s’alça l’interès superior del menor, tal com recull el codi civil, i per això és important que, a partir dels dotze anys, el menor sigui escoltat i pugui manifestar les seves preferències i compatibilitats. Cal tenir en compte que ningú millor que el menor per a explicar la situació familiar, qüestió que a mesura que aquest s’acosta a la majoria d’edat acaba sent més rellevant.

La guàrdia i custòdia compartida pot sol·licitar-se en qualsevol moment del procés o fins i tot una vegada iniciat aquest o en la mateixa vista de divorci, si aquesta es realitza per la via contenciosa. En cas de dissolució matrimonial de comú acord pot fins i tot alterar-se el conveni regulador i optar per aquest model, encara que això suposi una transformació de les actuacions de divorci consensuat a un sense acord.

Què és la custòdia compartida?

La custòdia compartida en els divorcis no és una repartició exacta del temps d’estada del menor amb els seus pares ni implica que ningú hagi de pagar pensió d’aliments. La pensió ve determinada pel desequilibri econòmic entre les parts i haurà d’estudiar-se cas per cas.

La llei 16/2022 de 5 de setembre va modificar el art.92 del Codi civil en el sentit de precisar que no procedirà la guàrdia i custòdia compartida en cas de denúncia contra qualsevol dels pares, pels supòsits que allí es recullen, inclosa la violència domèstica, o els maltractaments a animals o l’amenaça de causar-los.

Aquesta reforma està recorreguda en el tribunal constitucional perquè podria vulnerar la presumpció d’innocència perquè tots els supòsits es basen en la mera denúncia i no en la condemna per sentència ferma.

El règim de dissolució del vincle matrimonial, o la parella de fet , amb l’existència de fills menors d’edat depèn de cada cas i val la pena informar-se amb caràcter previ de la situació personal de cadascun per a veure si té cabuda o no.

En Calduch Advocats podem explicar-li exactament quina és la seva situació en llaures a triar el millor camí per als seus interessos.