L’actual estat d’alarma per pandèmia ha generat situacions insòlites en el món del dret laboral, que ha obligat moltes empreses a declarar expedients de regulació d’ocupació (els anomenats ERO). La llei ha acceptat que la baixa de rendiment per causa de la pandèmia és un motiu de força major que justifica aquests expedients per les empreses. Ara bé, cal tenir en compte que, encara que la situació requereixi mesures excepcionals com aquesta, els tribunals segueixen exigint el compliment dels requisits legals. I que intentar vies indirectes per no passar per un ERO té conseqüències legals.

En el cas d’una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Bas (sentència 1493/2020 de 12 de novembre) tenim una empresa que, afectada per l’actual crisi, va acomiadar treballadors de la següent forma: 

• Primer va acomiadar sis treballadors temporals pretextant la manca d’ingressos, tot i que l’empresa seguia funcionant.

• Després va realitzar 34 acomiadaments disciplinaris, però va abonar-los una indemnització com acomiadament improcedent. El qual és contradictori.

• Després va acomiadar 25 treballadors en període de prova, argumentant que no havien passat aquesta. En principi no cal justificar aquesta classe d’acomiadaments, però el Tribunal considera que, per coincidència temporal amb els altres, sí calia en aquest cas.

Un nombre tant elevat d’acomiadaments just abans de declarar un ERE l’empresa era tant sospitós que el Tribunal ha considerat que estem davant d’un acomiadament col·lectiu encobert, que no ha complert els requisits legals. Per tant ha declarat els acomiadaments nuls i ha obligat a readmetre els treballadors i ha abonar-los els salaris de tramitació. És a dir, els salaris no percebuts des de l’acomiadament fins al moment de la readmissió.

Recordem aquí breument que un acomiadament col·lectiu és aquell que afecta 10 treballadors (en empreses en menys de 100 treballadors), o bé el 10 per cent de la plantilla en empreses amb més de 100 i menys de 300 treballadors; o bé 30 o més treballadors en empreses que tinguin més de 300 treballadors. 

Un acomiadament col·lectiu requereix un expedient complex que inclou consultes als representants dels treballadors, participació de les autoritats laborals (en el cas de força major), i una indemnització als treballadors d’entre 20 i 33 dies per any treballat. En el cas que l’empresa no pugui abonar aquesta indemnització, el Fons de Garantia Salarial es farà càrrec d’aquesta en bona part.

Cal tenir en compte que, en casos com el que hem vist, acomiadar treballadors els 90 dies abans de declarar un ERTO pot comportar la nul·litat d’aquests acomiadaments, sempre que hi hagi un mínim de cinc acomiadaments. Encara que siguin justificats per una baixada de la producció.

CALDUCH ABOGADOS disposa de juristes amb experiència que poden assessorar tant a treballadors com a empreses que es trobin en aquesta difícil situació. Posi’s en contracte amb nosaltres per una atenció personalitzada, disponible també per videoconferència.