Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea obre la porta a que molts interins, mantinguts durant anys en una situació abusiva, reclamin a l’Administració.

A Espanya es calcula que hi ha 891.400 treballadors de l’Administració Pública en situació d’interinatge. És a dir, estan treballant per cobrir una plaça de funcionari que ha quedat bacant fins al moment en que es nomeni una persona per ocupar-la de manera fixa. O bé fins que torni la persona que l’hauria d’ocupar (per una excedència o per una baixa, per exemple).

El treballador interí de llarga durada es troba en una situació de provisionalitat continua. Ja que l’administració pot anar-li renovant el contracte temporal successivament; però sense que adquireixi cap seguretat de que aquest contracte pugui acabar essent fixe, com podria passar en el cas de treballadors del sector privat. 

La justícia espanyola ha discutit llargament la situació d’aquests interins, sense que hi hagués una solució clara. Així, per una banda, els tribunals han reconegut que és un abús tenir els interins en una perpètua incertesa i inseguretat, en la que en qualsevol moment poden perdre la feina. Encara que portin anys al mateix lloc. Per altra banda, però el Tribunal Suprem havia negat que s’haguessin de convertir interins en treballadors indefinits.

Ara una Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tornat a obrir la porta a que els interins siguin reconeguts en el seus drets. La decisió judicial apunta que l’Administració té una obligació legal de cobrir les places públiques, i que tenir un treballador en condició d’interinatge de manera continuada fent aquesta feina és injust. Ja se’ls tingui amb un sol contracte o amb diferents contractes. 

La sentència ha considerat que l’Administració no contracta interins de manera continuada per satisfer necessitats provisionals, sinó permanents. Per tant el tribunal europeu condemna a la justícia espanyola a determinar en cada cas com s’ha de compensar al treballador (però reconeix que sempre té un dret a ser compensat per la seva injusta situació).

Ara la pregunta que tothom es fa, és: com s’ha decompensar els interins? La sentència dóna una sèrie de precisions:

• No és suficient amb que l’Administració obri expedients d’oposició per cobrir la plaça, perquè això no sanciona les situacions abusives. I a més a més són processos oberts a tothom, no només als interins perjudicats. 
• La conversió dels interins perjudicats en personal indefinit no fixe tampoc es considera suficient, ja que l’Administració pot amortitzar la plaça o pot tornar a ocupar-la el funcionari que va causar la baixa en reintegrar-se al lloc. És a dir, no és suficient amb que l’interí passi de tenir contractes renovats a un únic contracte de durada indefinida, ja que la seva situació segueix vinculada al destí de la plaça vacant. I pot canviar en qualsevol moment per decisió de l’Administració.
• Respecte a indemnitzar els interins d’una indemnització equivalent a acomiadament improcedent, el tribunal considera que cal estudiar si aquesta quantitat és suficient.

El que sembla clar és que el Tribunal d’Estrasburg reconeix als treballadors interins un dret a ser compensats i denuncia la situació en que es troba, considerant injust i abusiu que se’ls mantingui indefinidament en una situació provisional. 

Ara és l’hora, per tant, per a que els interins reclamin els seus drets i aconsegueixen el reconeixement i la indemnització que mereixin. Amb el qual poden aconseguir garantir el seu futur i ser indemnitzats pels anys de provisionalitat, angoixa i incertesa.

Si vostè està en una situació com aquesta, no deixi passar l’oportunitat de reclamar els seus drets, reconeguts pel més alt tribunal de la Unió Europea. Contacti ara amb CALDUCH ABOGADOS, juristes amb experiència en dret administratiu.