Al moment de divorciar-se una parella amb fills, el primer que cal decidir és qui els tindrà sota la seva guarda i custodia (és a dir, els tindrà vivint amb ells) . En aquest cas, la llei considera que el progenitor que no els tingui amb ells ha d’abonar una pensió d’aliments per ajudar al seu sosteniment.

Tenen dret a una pensió tant els fills menors d’edat com els fills majors d’edat que encara no tinguin recursos propis.

La quantitat d’aquesta pensió l’han de negociar les dues parts (i després aprovar un jutge), però la quantitat ha d’estar ajustada a cobrir les necessitats del fill o fills, de tal manera que conservin el mateix nivell de vida que tenien abans del divorci. També ha de ser proporcional als ingressos de la persona obligada a satisfer-la.

Amb la pensió d’aliments es volen cobrir les despeses ordinàries dels fills. Les despeses ordinàries són aquelles imprescindibles pel seu manteniment i la seva educació. Per tant inclou alimentació, habitatge, roba i educació (matrícula escolar, llibres, etc.).

 

És pot modificar la pensió d’aliments?

La pensió d’aliments sempre està vinculada a les necessitats del menor i els recursos de l’obligat. Així si el pare o mare que paga la pensió veu millorar o empitjorar aquesta situació (per exemple: perquè perd la feina), qualsevol de les parts pot demanar que es modifiqui aquesta quantitat.

La pensió, a més a més, s’actualitza anualment amb l’Índex de Preus de Consum.

 

Fins quan es paga la pensió d’aliments?

Un error comú és creure que només s’han de pagar aliments fins que el fill arribi a la majoria d’edat. En realitat cal abonar aquesta pensió fins que els fills aconsegueixin la plena independència econòmica. És a dir, que hagin acabat els estudis i la formació (inclòs màsters o postgraus) i tinguin una feina estable i amb suficients ingressos.

Per tant no és suficient amb que hagin enllestit la seva formació per a reclamar deixar de pagar. A menys que estiguin perllongant la seva vida d’estudiant per seguir cobrant o no acreditin un rendiment mínim. És a dir, es tracta d’ajudar-los en la seva formació, no de mantenir-los en aquesta situació indefinidament.

Tampoc és suficient que el fill hagi tingut ja alguna feina o que hagi compaginat estudis i algun treball. El que compta no és haver entrat al mercat laboral, sinó estar-hi amb un mínim de garanties. Els contractes de pràctiques tampoc compten com una feina.

 

Si teniu qualsevol dubte relacionat amb amb la pensió, a CALDUCH ABOGADOS ens posem a la seva disposició per ajudar-lo amb la resolució.