En ocasions, les empreses travessen mals moments econòmics. No es estrany que aleshores els seus propietaris, per evitar demandes dels seus treballadors o dels seus creditors, creïn noves societats (a nom dels seus fills o de les seves parelles) i els traspassin els béns de les anteriors empreses. D’aquesta manera esperen que, si perden un judici, no se’ls pugui reclamar cap pagament, perquè ara les propietats pertanyen a una altra societat mercantil, que en teoria no té cap relació amb ells. Estem parlant aquí del que s’anomena societats pantalla.

 

Pot semblar que, aquesta maniobra, els antics propietaris queden coberts per la personalitat jurídica diferenciada de la nova societat. Ja que, com és sabut, cada societat limitada o anònima és una persona jurídica diferenciada de les altres… I seria així de no ser per la doctrina de l’aixecament del vel (levantamiento del velo).

 

L’aixecament del vel és un mecanisme dels tribunals que s’utilitza per evitar que s’amaguin béns o propietats d’una persona (física o jurídica) sota l’aparença d’una altra persona jurídica per eludir els creditors o el compliment de la llei. La seva finalitat és garantir la bona fe en els tractes comercials i evitar la pràctica de les societats pantalla. Definides per la jurisprudència com: «sociedad ficticia o sin contenido, que a través de la misma se pretenda una finalidad fraudulenta, que se utilice dicha sociedad como pantalla para amparar intereses particulares y que exista confusión de patrimonios» STS (Sala de lo Civil, Secció 1ª, 159/2007 de 22 febrer).

 

Per a que el jutge pugui establir que l’aparença de diferent personalitat jurídica és fictícia, és necessari demostrar que existeix aquest frau de llei. Per això són útils proves com les següents:

• Factors d’imatge:Que les dues empreses tinguin idèntica o similar denominació o la mateixa denominació genèrica, mateix logotip, aparença davant tercer i utilització d’expressions globalitzadores de les dues persones.
• Factors econòmics:Que les dues empreses utilitzin el mateix administrador, el mateix capital social, els mateixos recursos econòmics o materials (vehicles, locals, maquinària…), que una societat es faci càrrec dels clients de l’altra amb les mateixes condicions idèntiques, etc.
• Factors de conducta:per exemple que la societat o la persona endeutada actués com si fos l’administrador de la societat pantalla (quan teòricament no ho és). Que l’endeutat vengui un bé o un actiu que podrien embargar-li a la societat pantalla a molt baix preu, que hi hagi confusió entre els patrimonis de les dues societats, etc.
• Altres factors: en algunes sentències els tribunals han demanat que concorrin altres factors per provar que cal aixecament del vel. Alguns indicis serien: parentiu o amistat entre els administradors de les dues societats, etc.

 

Com es pot veure, no sempre és fàcil demostrar que una societat és una pantalla no és fàcil. L’aixecament del vel és un mecanisme excepcional, i els jutges només l’apliquen quan les proves són prou esclaridores. Cal recordar, però, que hi ha maneres de sortir-se’n. Per exemple:

• El Registre Mercantil és públic. Això vol dir que qualsevol pot anar-hi i demanar les dades de constitució d’una societat. Així es pot saber per exemple si dues empreses tenen el mateix administrador o el mateix capital. Cal tenir en compte que les societats inactives (és a dir, que porten anys “mortes”, sense presentar comptes anuals), no.

• El Registre Civil també és públic, de manera que es pot acreditar el parentiu entre propietaris i/o administradors de diferents companyies demanant certificats de naixement.

 

Per tant, des de CALDUCH ADVOCATS animem a tothom que tingui problemes amb societats pantalles a posar-se en contacte amb nosaltres per rebre assessorament jurídic.