El TRIBUNAL SUPREM Considera Abusius els Préstecs al Consumidor amb un Interès del 24%.
Una sentència del Tribunal Suprem de 25 novembre 2015 ha suposat un gir en el que es consideren interessos abusius en els préstecs al consumidor.
En aquest cas un particular va signar un crèdit al consum amb un bancopor el que estava obligat a un interès remuneratori del 24,6% i un interès de demora del 29,1%. En reclamar judicialment el banc aquesta quantitat, tant el jutge de primera instància com l’Audiència Provincial li van donar la raó. No obstant això el Tribunal Suprem ha fallat a favor de particular.
El Tribunal ha fet això en base a una nova interpretació de l’antiga (però fins i tot en vigor) Llei Azcárate de 1908. Aquesta llei disposa que els préstecs al consumidor (o un crèdit) és nul si conté un interès superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas, o en condicions tals que sigui molt danyós.
En aquest cas al jutjat i l’Audiència van dir que un interès del 24,6, tot just superior al doble de l’interès mitjà ordinari en crèdits de consum no era excessiu. Però el Suprem ha dit que l’important és saber si l’interès superior a l’interès normal. I per valorar aquest interès normal usa les estadístiques del Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu, que són inferiors, no l’interès normal dels diners. I acaba considerant l’interès del cas com abusiu.
D’altra banda, i el que és més important, el Suprem entén que la Llei Azcárate considera excessiu i usurari un interès que sigui manifestament desproporcionat amb les circumstàncies al cas. És a dir, llevat que el banc acrediti unes circumstàncies extraordinàries (com una operació d’alt risc i alta rendibilitat) no es poden fixar interès tan elevats. És el banc qui ha de demostrar un cas extraordinari, ja que segons el Suprem la normalitat no ha de demostrar-se.
En una sentència històrica el Suprem ha apuntat que la situació actual que han creat els bancs no mereix protecció legal. I per situació actual entén que els bancs concedeixen préstecs al consumidor amb tanta rapidesa i irresponsabilitat que no comproven la capacitat de pagament del prestatari. Que per tant es genera un elevat nivell d’impagament. Que per això els bancs imposen uns interessos massa elevats, que han de carregar els consumidors que compleixen regularment les seves obligacions. La qual cosa ha provocat un sobreendeutament.
Per tant en un crèdit al consum ordinari res justifica un interès tan elevat com el del 24,6%.
La sentència del Suprem acaba considerant els interessos que reclamava el banc en aquest cas com totalment nuls. De tal manera que el demandat només havia de retornar la quantitat que li van prestar, però cap interès. Aquesta nul·litat implica també que el consumidor té dret a reclamar que li retornin els interessos abusius que ja ha pagat.
