Moltes persones que estan pagant hipoteques estan lligades per les Clàusules Sòl.
Per aquestes Clàusules Sòl el tipus d’interès, encara que estigui vinculat a indicadors variables com podria ser l’Euribor, no pot baixar d’un mínim (que seria el sòl, precisament).
El Tribunal Suprem ja va dir a la seva sentència de 9 de maig de 2013 que les clàusules sòl que incloïen als seus contractes els bancs eren nul·les; ja que aquestes entitats no oferien als seus clients informació suficient sobre elements com ara el cost comparatiu amb altres productes, la relació entre sòl i sostre, etc. Només amb que concorri un d’aquests elements, segons el Suprem, la clàusula sòl esdevé nul·la.
La sentència considera nul·les aquestes clàusules per la falta de claredat amb que els bancs les ofereixen als seus clients. Concretament el Tribunal Suprem considera abusives aquestes conductes:
a) Falta información suficientemente clara de que se trata de un elemento definitorio del objeto principal del contrato.
b) Se insertan de forma conjunta con las cláusulas techo y como aparente contraprestación de las mismas.
c) No existen simulaciones de escenarios diversos relacionados con el comportamiento razonablemente previsible del tipo de interés en el momento de contratar.
d) No hay información previa clara y comprensible sobre el coste comparativo con otras modalidades de préstamo de la propia entidad -caso de existir- o advertencia de que al concreto perfil de cliente no se le ofertan las mismas.
e) En el caso de las utilizadas por el BBVA, se ubican entre una abrumadora cantidad de datos entre los que quedan enmascaradas y que diluyen la atención del consumidor.
