L’EXPROPIACIÓ I EL DRET A LA REVERSIÓ.
L’expropiació és un mecanisme pel qual els organismes públics poden privar a les persones físiques o jurídiques (ciutadans o empreses) de la seva propietat. Aquesta propietat passa del titular a l’organisme públic o a un tercer per a la seva explotació. L’expropiació només es pot donar en aquells casos en que hi ha un interès públic que avali l’operació. Per exemple que s’expropiï una finca per construir una carretera, una via de tren, etcètera. El propietari del bé expropiat sempre ha de ser indemnitzat pel seu just valor.
Ara bé, hi ha ocasions en que s’expropia el bé, però aquest no es destina a la finalitat d’interès públic, perquè no s’executi l’obra o no s’estableixi el servei projectat. Pensem en el cas de que finalment no es construeixi una carretera per qualsevol motiu. En aquest cas el propietari es troba en que li van manllevar la seva propietat justificant-ho amb un objectiu d’interès públic, però que ja no hi ha aquesta raó. Per tant no hi ha cap motiu per a que la propietat segueixi expropiada.
És possible també que l’Administració expropiï tota una finca, però després només n’utilitzi una part per a l’obra o servei. En aquestes ocasions, la Llei d’Expropiacions Forçoses (Ley de 16 de diciembre de 1954, de Expropiación Forzosa) permet que els propietaris expropiats recuperin la seva propietat exercint el dret de reversió dels seus articles 53, 54 i 55.
La reversió és un dret patrimonial de l’antic propietari que està unit a la finalitat a la que es destinava el bé que li han expropiat. Si no es compleix aquesta finalitat, l’antic propietari té dret a recuperar els seus béns.
Teòricament un cop acaba el projecte o l’obra, ha de ser l’Administració qui comuniqui als expropiats que s’ha aixecat l’afectació a l’interès públic per a que exercitin el seu dret a la reversió en un termini de tres mesos. Si l’Administració no informa als expropiats (cosa molt probable), aleshores neix el dret a la reversió. I són els mateixos propietaris qui poden reclamar que els tornin els seus béns.
El dret de reversió permet que un propietari expropiat recuperi el seu bé, sempre que es compleixin unes condicions:
- Pagar un preu a l’actual titular del bé. Aquest preu és igual a la indemnització que l’antic propietari va rebre al moment de l’expropiació, actualitzat a l’IPC entre aquella data i el moment en que intenta la reversió. Si el bé ha pujat de valor per qualsevol motiu (obres o millores) cal tenir-ho en compte al valorar el preu.
- Que la propietat no estigui afectada per cap altre projecte públic.
Es possible que un cop la propietat quedi lliure de l’expropiació, passi a estar subjecte a un altre projecte d’utilitat pública. Per a que es pugui fer aquesta substitució, però, caldrà que l’Administració informi públicament a l’anterior propietari per a que defensi els seus drets. Entre els seus drets està que s’actualitzi la indemnització que va rebre al ser expropiat, si no es va realitzar l’obra o servei. - Que no hagin passat vint anys des de que van concloure els treballs i es va generar el dret a la reversió (si entremig l’Administració no ha avisat de la pèrdua d’afectació a l’interès públic).
- Que hagin passat cinc anys des de la presa de possessió del bé i no s’hagin iniciat les obres o serveis.
- Que les obres o les actuacions portin suspeses més de dos anys per culpa de l’Administració o del beneficiari de l’expropiació, sense que facin cap acte exprés per continuar-les.
No es podrà revertir l’expropiació si han passat deu anys des de que van acabar les obres o els serveis i la propietat encara està afectada per la finalitat d’interès públic.
Com és un expedient administratiu de dret de reversió?
Com hem dit el pot iniciar tant l’Administració com l’antic propietari.
En qualsevol cas cal que l’antic propietari porti un certificat del Registre de la Propietat on consti que té un dret a la reversió. Aquest dret li dóna preferència per recuperar el bé, per davant de tercers.
Un cop demostrat aquest dret cal determinar el valor de la indemnització a pagar a la persona que ara té el dret. Com hem dit ja, el valor d’aquesta indemnització és igual de la indemnització que va rebre l’antic propietari quan el van expropiar, actualitzada a l’IPC. Si es demostra que hi ha hagut canvis o millores, l’Administració farà una nova valoració del preu de la finca.
Un cop es tingui aquesta valoració, l’antic propietari paga o consigna aquesta quantitat a l’actual propietari en un termini de tres mesos. En cas de no fer el pagament caduca el dret a la reversió.
UN EXEMPLE PRÀCTIC: EL CAS DE PORT AVENTURA.
A final de la dècada dels 80, quan es projectava construir als municipis de Salou i Vila-Seca el complex turístic de Port Aventura, la Generalitat va dictar el Decret 152/1989, de 23 de juny, pel qual s’aprova la instal·lació d’un centre recreatiu turístic a Vila-seca i Salou. Per aquest Decret es declarava d’interès públic la construcció d’aquest projecte per la millora del turisme que suposaria. Per això per l’article 3 del Decret se “li atorga el benefici de l’expropiació forçosa i la necessitat d’ocupació dels béns i drets afectats en la zona del perímetre del centre recreatiu turístic, de conformitat amb les especificacions recollides respecte a això a l’annex 1 d’aquest Decret. “
Es van expropiar un seguit de finques als seus propietaris i se’ls va pagar una indemnització. Per valorar aquesta indemnització es va tenir en compte les oportunitats per edificar que creava la llei 2/1989 i el Decret 152/1989 de 16 de febrer (STS 5942/2012 de 17 de setembre).
Segons l’article 4 del Decret, les obres del projecte havien d’acabar el 31 de desembre de 1992. La resta de fases s’havien de completar en un termini de 8 anys des de l’entrada en funcionament del centre. Ara bé, en alguns casos aquestes obres van tardar més a completar-se.
Per l’article 3.5.b del Decret, les finalitats d’interès públic s’hauran complert s’hagi acabat la urbanització del sòl en el sector hoteler, residencial i comercial en cada part del projecte. Concretament aquest article diu:
“b) En los ámbitos hotelero, residencial y comercial, cuando se haya llevado a término, íntegramente, la urbanización del suelo de la fase o sector correspondientes, así como se hayan efectuado las cesiones de naturaleza pública de conformidad con la legislación vigente, todo eso de acuerdo con los términos y condiciones en los que se formulan los instrumentos urbanísticos aprobados y sus modificaciones”.
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2010 va declarar que els treballs d’urbanització de Port Aventura havien de concloure el 2011 (i així ha va certificar el Conseller de Turisme). Per tant si aquell any van concloure els treballs, els antics propietaris tenen dret a la reversió i recuperar la seva propietat si:
- Les seves finques van quedar total o parcialment sense urbanitzar.
- No els va notificar la Generalitat que la finca ja no estava afectada per l’interès públic.
- La finca no està afectada a cap altre projecte d’interès públic.
En aquest cas els propietaris podrien recuperar la finca i, si s’intenta expropiar-les de nou per destinar-les al projecte de BCN World, negociar una indemnització en base a un preu millorat. Aquesta millora es deu a que la llei 6/2014, del 10 de juny, de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc, que revaloritzen aquests terrenys al permetre que s’hi construeixin hotels, centres de convencions i casinos.
